Fa uns 1.000 anys, la majoria de les persones eren pagesos i vivien en petits llogarret. Les terres pertenyien als nobles i molts pagesos eren els seus serf i havien de treballar de franc les terres dels nobles a canvi d'una petita part de la collita i tenir dreta ocupar les cases que habitaven.
Els pagesos vivien pobrament en cases de fusta i fang, amb una sola habitació, on dormien i menjaven les persones i els animals domèstics. Aquestes vivendes, moltes vegades també eren propietat del senyor feudal (noble del castell).
Molt a prop dels llogarrets hi havia els castells, on vivien els reis i nobles. Els cavallers vivien als castells amb la seva família, els servents i els soldats. En temps de guerra, els pagesoses refugiaven a l'interior dels castells.
Els nobles es dedicaven sobretot a la guerra. Lluitaven a cavall i per això s'anomenaven cavallers. La resta del temps l'ocupaven caçant o entrenant-se per a la guerra. De vegades organitzaven tornejos, que eren combats en què conpetien entre ells.
Els cavallers vivien als castells amb la seva família, els servents i els soldats.
Els castells tenien muralles, torres de defensa i fossats profunds, i molts es construïen en una zona elevada per protegir-se dels atacs. Dins les muralles, a més de la casa del cavaller, hi havia estables, ferreries, un pou per a l’aigua, magatzems...
A LA CIUTAT
En aquella època, les ciutats estaven envoltades per muralles.
La majoria de població de les ciutats eren comerciants i artesans. Els artesans treballaven en petits tallers que sovint eren al costat de casa seva. Els artesans i comercianmts d'una mateix producte s'agrupaven normalment en un mateix carrer, que rebia el nom d'aquell gremi.
 |
| BARRI ANTIC DE BARCELONA |
AL MONESTIR
Al camp hi havia els monestirs, on vivien els monjos i les monges. Tots ells es dedicaven a resar i a treballar. Uns conreaven els camps i cuidaven el bestiar; uns altres eren ferrers i forners, i altres escrivien, copiaven o decoraven llibres a mà.
El monacat era una bona manera de viure per a milers de persones, perquè la vida era molt dura en aquesta època i el monestir era un lloc segur, on l’àpat diari estava assegurat. Els monjos i les monges eren persones que havien renunciat al món per dedicar-se a l’oració i a complir tots els manaments evangèlics; es regien d’acord amb un reglament basat en l’oració, el dejuni, la castedat, la humilitat, la negació de les coses terrenals i l’obediència absoluta.
