Al camp hi havia els monestirs, on vivien els monjos i les monges. Tots ells es dedicaven a resar i a treballar. Uns conreaven els camps i cuidaven el bestiar; uns altres eren ferrers i forners, i altres escrivien, copiaven o decoraven llibres a mà.
Els monestirs tenien diverses dependències. Les més importants eren l'esglèsia i el claustre o pati, els dormitoris, la biblioteca, la cuina, el menjador i la sala capitular, que era on els monjos, o les monges es reunien.
Es van construir moltes esglèsies i catedrals de pedra. Aquestes construccions es cubrien amb voltes que són sostres amb forma corba.
Primer es van construir esglèsies en un estil artístic anomenat romànic. Les esglèsies romàniques tenien uns murs molt gruixuts i tenien poques finestres. Per això a l'interior hi havia poca llum.
Més tard, ja a finals de l'edat mitjana, es van construir catedrals en estil gòtic. Aquestes catedrals eren més altes, els murs més prims i tenien grans finestres amb vitralls de colors. Per això eren més lluminoses.
El monacat era una bona manera de viure per a milers de persones, perquè la vida era molt dura en aquesta època i el monestir era un lloc segur. Els monjos i les monges eren persones que havien renunciat al món per dedicar-se a l’oració i a complir tots els manaments evangèlics; es regien d’acord amb un reglament basat en l’oració, el dejuni, la castedat, la humilitat, la negació de les coses terrenals i l’obediència absoluta.
Una de les obligacions que tenien era estudiar els llibres sagrats, i fins i tot molts es dedicaven a copiar-los, ja que en aquesta època no existia la impremta i els llibres es feien a mà. Així, una congregació podia prestar a una altra llibres perquè
els copiessin i d’aquesta manera es conservava el saber. La tasca dels monestirs per preservar la cultura va ser molt important durant aquests segles.
